Radio

dijous, 27 de febrer de 2014

DH Challenge 2014 - Godall

Molt bones a tothom!!

Tot i ser ja tard, he trobat un moment per fer aquesta entrada tant significativa per a mi.
El passat Diumenge 23 de Febrer, ens vem presentar a la que seria la primera cursa de descens de l'any i la segona de la meva vida. Ja hi haviem anat amb uns amics (Alex i Pol Marin) el cap de setmana anterior per entrenar el 1r circuit de la Challenge 2014 de Godall, Tarragona. Hi vem fer un total de 5 baixades durant el matí, i hem va quedar molt clar, un circuit molt pedragos i sec.

Els divendres després de l'escola, vem plegar veles i cap a Godall, m'hi va acumpenyar la meva novia, els pares i la meva germana amb els seu xicot, també. Vem llogar un apartament a Sant Carles de la Ràpita a 25 minuts de Godall, on hi teniem unes fantastiques vistes del delta de l'Ebre i ens va acompanyar un temps i una temperatura fantastica durant tot el cap de setmana.

Dissabte al matí el meu pare i jo anavem cap el poble on jo faria 3 baixadetes per acabar d'aclerir trasades i punts estrategics. També vaig trobar-me amb bons amics per fer la xerrada.
A la nit vem fer unes tapetes al poble i vem brindar per mi. ^^

Diumenge a primera hora del matí, ens anavem cap a Godall, on hi faria una baixada per recordar el circuit abans de la gran cursa.
A les 9h i 30 minuts pujava al remolc d'un tracor fins a d'alt on havia de fer la primera màniga. Tot va ser molt ràpid tot i que en aquell moment es feia etern. Em ficava a la cua, no parlava amb ningú. Jo anava a la meva pensava en la cursa i res més i l'únic que feia era respirar fons i fer el circuit milers de vegades mentalment, recordava qualsevol pedre, qualsevol punt on hi cavia una pedalada o dos. Sí m'aguessin fet un examen, tindria un 11/10 ho sabia tot.
Aviat hem van cridar, em vaig preparar i respirava fons. Escoltava la cantarella de l'arbitra, 30segons., 20seg., 10seg, 5, 4,... Inflat d'il·lusió vaig fer la primera pedalada i piiiiiiiipp....
Ja hi era pel tros. Ja pedalava muntanya aball.
Vaig arribar a meta sabent que ho havia fet genial, ni un error i sabia que no havia anat al límit, tenia present que podia pedalar més, frenar menys,... Tot eren apunts que ficaria a proba a la següent maniga.
Vaig trigar 2 minuts i 32segons, aixo hem situava a la 7 posició de juniors i a la sobre la 40/238 de la general.

Vaig anar amb l'Alex Marin a la furgoneta, apalancats a unes cadires, concentradissims gairebé no deiem ni una paraula.
La segona maniga va segons la posició general de la primera, per tant, jo tenia un bon temps, aixo feia que em donessin hora de sortida a les 14h més o menys. A les 12 i poc ja era muntanya a munt. Després de voltar per alla i xerrar amb algun company, a 15 minuts de l'hora de sortida hem vaig prepara, vaig agafar la bici i m'en anaba a escalfar. Volia estar al 100%.
A falta de 5 minuts hem ficava a la cua i em mentalitzava. Ara si que sabia que ho havia de pedalar, o tot o més. No podia cometre ni un sol error en tota la baixada si volia millorar el temps anterior.
Ja després de la sortida ho portava molt bé, tot sota control, però no em volia confiar ni em podia relaxar. Era molta tensó però quan sents la teva familia animant i apollant el teu esforç i tota la gent del públic que no era poca, creus que pots partir la Terra en dos, en només suspirar.
Tot va anar rodat, i em comunicaven que havia fet un temps de 2minuts amb 31segons. Havia aconseguit baixar el temps de la primera ronda i em ficava en la 6a posició junior, 43/238 de la general i 2 de junior de primer any.

Va resultar sent una de les millors experiències fins el moment. Res a dir al respecte, desitjaria que tothom ho hagués pogut viure.

Bé, ja explicat tot aixo, informa que el meu comany Alex Marin correra en l'equip Giant oficial en categoria junior i competira en gairebé tota la Copa del Món. Felicitats Alex! :)





Vistes des de la terrassa de l'apartament

6 comentaris:

  1. el repertori continua, i es que sempre ens dixas sense paraules.fantastica ronda y unas fotos de revista.enhorabona crack..!!! sempre el millor sense discusio...

    ResponElimina
    Respostes
    1. I el continuarà! :) Sort del meu pare per aquestes fotos i el seu apollo! Moltes gracies i una abraçada!

      Elimina
  2. chico me dejas con el corazon a cien....por dios que manera de narrar,si parecia que iba yo en esa maquina infernal...jajaja.
    arnau tienes toda mi admiracion ganada desde hace mucho tiempo,haces las cosas con el corazon y pones en ellas un potencial barvaro que espero pongas en los estudios jijiji,solo me queda decir a tu padre:

    xavier echas unas fotos de la ostia,eres un crack con la camara.
    un fuerte abrazo a esta familia de bikers.

    p.d.
    esta semana estoy en off gracias a una infeccion de orina,espero estar bien para el finde y dar caña por el bergueda que ya toca.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas gracies Juan! Si no se hace así, no tiene sentido! :)
      I si, mi padre es una maquina con sus fotos! :) Gracias de su parte !
      Un abrazo i esperemos que te mejores para ver esas increíbles entradas.

      Elimina
  3. Moltes felicitats màquina!! i collons, m'has fet sentit la tensió del moment, que ben explicat. Me n'alegro per tan bon temps i per tenir a tota la family al costat. Gaaassss a la burra!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Joan!! Va estar molt be poder anar tots a Godall per sentirme arropat en la que va ser la meva primera cursa DH...
      Una abraçada Joan

      Elimina