Radio

dijous, 21 de febrer del 2013

St. ELIES, St.PERE DE VILAMAJOR, 170213

    Aquest Diumenge passat vaig anar al Turó de St. Elies, on té d'anar tot bttro que se precie de tant en tant. Recó emblemàtic i preciós d'aquesta zona de la Serralada del Montseny amb una altitud de poc més de 1000 mts. Té una ermita que presideix l'altiplà del turó i recull un munt d'històries amb el pas dels anys...No hi ha foto perquè hi havia molta gent.

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4021291
 
Llegenda:
     Al segle XV hi va haver una gran sequera seguida d'epidèmies que van afectar a tota la població de Sant Pere de Vilamajor i rodalies. Els prohoms de Vilamajor van anar, preocupats, a demanar consell a l'Abat de Santa Fe. El pare abat els va dir que era una maledicció i que només la protecció de Sant Elies els podria salvar. Aleshores els prohoms de Vilamajor varen prometre que si Sant Elies els ajudava construirien una capella damunt del Turó de Sant Elies situat entre el Cortès i el Terrer i hi pujarien en aplec cada any en processó. I així ho van fer. Amb el temps la capella es transformà en ermita i hi visqué un ermità fins el 1914. L'aplec va tenir pujades i baixes de participació al llarg dels segles, coincidint les seves puixances amb les èpoques de sequera. La pujada a Sant Elies per a demanar pluja ha esdevingut la festa local més esperada i estimada pels vilamajorencs i vilamajorenques.   Més dades:  http://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Elies_de_Vilamajor
 
     A mig camí vaig trobar un bttro que anava a St. Elies que no coneixia de res i vam decidir anar junts fins al Turó, tot parlant ens van donar compte que erem veïns i que viviem a escassos 200mts. l'un de l'altre ( que petit és el mon ). Finalment a d'alt ens menjem un galeteta i cap a casa que feia un fred que pelava.

Hi havia molta boira, quina llàstima
Una bona sortida i a més vaig fer un nou amic...en Jordi

5 comentaris:

  1. una gran leyenda para compartir con los seguidores ademas de compartir ruta con el vecino y enseñarle caminos desconocidos para el,buena etapa sin duda ,aunque la niebla lo arrugo todo.quina llastima,las vistas hubiesen sido increibles..

    ResponElimina
    Respostes
    1. Desde luego, es bonito compartir con el resto de personas los lugares que conocemos. Esta puede ser una buena respuesta del porqué del blog.
      Saludos amigos Ginetas

      Elimina
  2. Esta prou be tot i el dia que feia, no era el millor lloc on decidir anar pero aquestes coses van com van i quan un te ganes i motivació no hi ha res que l´aturi bona crònica no la coneixia la llegenda .

    fins despres m.a

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja ho pots ben dir, la motivació del moment, és el tot alhora de decidir una etapa d'aquesta magnitut...
      Salut amic

      Elimina
  3. ei molt bona ruta i ben documentada i quan de petit es el mon! el jovent cap a vall i el pare cap amunt :)
    salut

    ResponElimina