Bon dia seguidors!
Ja feia molt que no escrivia cap entrada esperant la ocasió perfecte i ja diuen que lo bo, es fa esperar!
Ara deu fer un mes que un cul·lega que fa descens, que es diu Alex Marin, hem va regalar una antiga Ironhorse de descens del 2006 i alguna protecció que tenia per casa i que seguidament hem va ensigalar de valent per que practiques la modalitat que sempre havia volgut fer.
Ironhorse
Finalment un dels meus somnis es complia a la cursa de la Copa Catalana de Llinars del Vallés.
Des de que tinc entre mans aquest ¨
cavall de ferro¨, l'Alex m'ha aconsellat i m'ha ajudat moltíssim en millorar la meva tècnica entre d'altres coses. Gràcies a ell he entrenat amb un Top Ten de la World Championship de DH i gràcies a ell vaig fer el resultat que vaig fer.
Marcelo Gutierrez, pròxim company d'equip de l'Alex Marin.
Doncs el divendres al matí el meu pare hem va portar a fer 4 baixades al circuit de Llinars i ja el vaig estudiar bé. Dissabte vaig anar-hi amb l'Alex i ell em va acabar d'aclarir dubtes. Pro no hi va haver cap baixada que la fes a la perfecció.
Entrenaments lliures i oficials de divendres i dissabte
Diumenge em despertava a les set i mitja per fer una baixada d'escalfament a dos quarts de nou i fer la última ullada. a les nou i poc començàvem a pujar per que la meva sortida era a les deu. Quan em van cridar, vaig pujar a la plataforma de sortida i l'àrbitre m'anunciava de la falta de 20 segons per la sortida. Jo em concentrava respirava fons i hem posicionava. Hem cantaven els deu segons i en un moment sonaven els 5, 4, 3, 2, 1...
Començava a pedalar amb explosió i a recordar cada detall a mesura que arribaven. Pedalava entre curva i curva a tot arreu on podia, feia cada traçada a la perfecció amb agilitat sense cometre errors, cap ni un.
Mica en mica arribava a la meta i a la última recta tenia als dos anteriors corredors davant meu, això volia dir que a havia retalla 30 segons. Finalment m'anunciaven que havia fet un temps de 3 minuts i 29 segons a la primera manega, que em posava en la setena posició de cadets i en posició trenta-dos
scratch (de totes les categories).
A la segona manega vaig haver-me d'esperar molt ja que surten en ordre invers a la primera. Jo estava cansat i els nervis feien passar factura. Vaig sortir més lent des del principi i cometia algun que altre error i en un peralte molt sorrenc, hem va relliscar i vaig caure sense conseqüències. Finalment vaig fer un temps de 3 minuts i 48 segons però sort que contava la millor de les dos i mantenia la setena posició.
Després a la caiguda
Una experiència inoblidable i que espero repetir aviat!
.jpg)
